Bíbliques és el testament espiritual que ens llega l'autor, tot sabent que hi ha preguntes la resposta a les quals només és o pot ser el silenci. En l'obra del poeta es configura una dualitat: arrelament i transcendència. L'arrelament s'afirma, s'aferma i perviu. La transcendència és la contraposició entre vida i mort. Com a consequ?ència d'aquesta contraposició, sorgeix l'existència d'una dualitat major: la possibilitat o no d'una transcendència espiritual. Ara és quan se'ns il·lumina més que mai un pensament que Jesús Massip, alguna vegada, ha confessat quan afirma i explica que ell és i se sent un ?agnòstic cristià?. Sap, però, que aquesta fe, tot i que no entra en col·lisió amb la ciència, no pot negar, ni negarà, que hi ha preguntes de la raó que no tenen retorn ni resposta raonable. Només una fe possible. Amb límits i dificultats, però possible. Fer-ho perceptible, explicitar-ho i explicar-ho, mou, genera i justifica la seva obra poètica.
